En els últims 12 mesos, els tribunals han dictat tot un seguit de resolucions que es poden tenir en compte per tal de tenir a mà un cribatge de jurisprudència que pot ésser d´interès. Aquí recopilem algunes d'elles, que han estat seguides per la prensa econòmica.


Societats
A l'abril, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va suspendre la mesura que obligava a la presentació telemàtica dels comptes anuals de les societats davant el Registre Mercantil.

Al novembre, una sentència d'un jutjat mercantil de Barcelona assenyalava que l'existència i sistema de remuneració dels administradors socials ha de constar en els estatuts socials, i és competència exclusiva de la junta de socis.

També la Direcció General de Registres i del Notariat ha dictat una resolució rellevant en canviar la seva doctrina descartant que per inscriure en el Registre Mercantil la renúncia de l'apoderat d'una societat sigui necessari que aquesta sigui notificada i establir que és possible que els estatuts prevegin que consellers amb funcions executives percebin per això "certes" retribucions que es detallin després en l'específic contracte a celebrar amb la societat.

Treballadors
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va declarar al setembre que quan el treballador no té centre de treball fix es considera "temps de treball" l'utilitzat en desplaçar-se diàriament entre el domicili i els centres del primer i de l'últim client.

Aquest mateix mes, el Tribunal Suprem (TS) ha declarat nul·la una clàusula d'un contracte de treball que obliga a incorporar al mateix el número de mòbil i l'adreça de correu electrònic del treballador.

Aquest tribunal va dictar al juny una sentència que fixa doctrina en relació amb els reconeixements mèdics a les empreses: reconeix que són voluntaris llevat de casos excepcionals en què resulti imprescindible.

D'altra banda, al setembre, un jutjat del social de Madrid va abordar la possibilitat del vot telemàtic en les eleccions sindicals establint els requisits per a la seva validesa.

Al novembre, el TS va establir que una empresa no pot comunicar a una altra la causa d'acomiadament d'un treballador per incloure-ho en una "llista negra".
I ja en la recta final de l'any ha estat especialment sonada la sentència d'un jutjat social de Madrid que reconeix el dret d'un treballador a entrar una hora més tard per portar el seu fill a la guarderia.

Productes financers
Al gener, una sentència del TJUE va establir la compatibilitat del dret comunitari amb la legislació espanyola que obliga el jutge a moderar els interessos de demora d'un préstec hipotecari superiors a tres vegades l'interès legal del diner i al juliol aquest mateix tribunal va declarar la incompatibilitat del dret comunitari amb la normativa espanyola que preveu una reducció dels interessos de demora dels préstecs hipotecaris.

A l'abril, el Suprem va fixar com a doctrina jurisprudencial que en els contractes de préstec sense garantia real concertats amb consumidors és abusiva la clàusula no negociada que fixa un interès de demora que suposi un increment de més de dos punts percentuals respecte de l'interès remuneratori pactat.

Aquest tribunal també va avalar el passat mes d'octubre la possibilitat de presentar demandes col·lectives en els casos d'adquisició de productes financers de risc comercialitzats per entitats bancàries.

I al novembre, el Ple de la sala civil de l'Alt Tribunal va anul·lar per "usurari" el crèdit d'un banc a un consumidor a un interès del 24,6%.

Penal
El Suprem es va pronunciar per primera vegada al setembre sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques, revocant una condemna a una empresa per estafa. En la seva sentència va criticar que l'audiència provincial no hagués argumentat la culpabilitat de la persona jurídica.

A més, l'Audiència Nacional, en un acte d'octubre, va obrir causa contra el Grup Volkswagen pel presumpte trucatge dels motors dièsel.

Fiscal i concursal
El TS va fixar doctrina a l'octubre assenyalant que la declaració en concurs voluntari no és sinònim de dificultats financeres estructurals que impedeixin l'ajornament o fraccionament dels deutes tributaris.

D'altra banda, l'Alt Tribunal va dictar una sentència al juny en la qual, davant la insuficiència de la massa activa per al pagament dels crèdits, explicava com s'ha d'interpretar l'ordre de pagament i l'aplicació de l'article 176 bis 2 de la Llei Concursal als processos en tramitació a la data d'entrada en vigor de la reforma d'aquesta llei en 2011.

Cops de cua de la reforma laboral
La reforma laboral de 2012 segueix tenint reflex en els tribunals. Una de les sentències més rellevants de 2015 ha estat la dictada al gener pel Tribunal Constitucional (TC), que dóna suport a la reforma, davant del recurs interposat per diversos grups parlamentaris.
En la resolució, que no va ser unànime, el TC analitzava algunes de les mesures més polèmiques, com les modificacions de les condicions de treball, la prioritat del conveni d'empresa o l'acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, entre altres.

Al febrer, el Tribunal de Justícia de la UE també es va pronunciar sobre un aspecte controvertit de la reforma, el període de prova d'un any del contracte de suport als emprenedors, però es va declarar incompetent per conèixer l'adequació al dret europeu d'una mesura d'aquest tipus.

Per la seva banda, el Suprem va dictar al maig una segona sentència sobre la ultraactivitat dels convenis col·lectius (la primera és de desembre de 2014).

Altres resolucions

• _Un sentència d'abril de l'Audiència Provincial de Madrid va donar el seu vistiplau al fet que un treballador utilitzés correus confidencials de l'empresa per defensar-se davant un acomiadament.
• _En novembre, el Tribunal de Justícia de la UE va sentenciar que rescindir el contracte per rebuig d'una rebaixa salarial es considera acomiadament.
• _La Justícia europea també va decidir que, en el cas de transmissió d'empreses concursades, el dret de la UE permet que les càrregues laborals no siguin assumides per la cessionària, sempre que hi hagi garanties per als treballadors.
• _El Tribunal Suprem va abordar al març l'aplicació del silenci positiu en les reclamacions davant del Fogasa, de tal manera que si en tres mesos no es dicta resolució per la sol·licitud formulada, aquesta s'ha de considerar estimada.
• _En gener, el Tribunal Suprem va dictar una sentència en la qual establia que la multa màxima per faltes molt greus a la competència serà del 10% del volum de negoci total de l'empresa infractora, i no només del ram d'activitat on s'ha produït l'activitat sancionable.
• _Un sentència de la Sala del Contenciós-Administratiu del Suprem de juliol va analitzar les bonificacions en l'Impost sobre Successions de les empreses familiars.

Al setembre, el Tribunal de Justícia de la UE va declarar que s'han de considerar consumidors els professionals que contractin fora de la seva activitat habitual i, en particular, quan negocien un contracte d'adhesió. (Font: Expansión, 22-12-15)