Sentència del Tribunal Suprem en la línea del TJUE sobre despeses hipotecàries.

 

El Tribunal Suprem manté la línia jurisprudencial delimitada per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 16 de juliol de 2020, i es reitera a imputar al banc el pagament de la meitat de les despeses de notaria i al consumidor la una altra meitat. 

 

Les despeses de gestoria, en canvi, seran atribuïdes íntegrament a l'entitat bancària.

 

Amb aquesta continuïtat jurisprudencial ja traçada el darrer any per part del nostre Alt Tribunal, sembla haver desaparegut completament la controvèrsia generada per la disparitat de criteri entre les diferents Audiència Provincials respecte a la imputació de cadascuna de les denominades com a «despeses hipotecaries ».

 

Controvèrsia i primera instància

 

Dos consumidors van subscriure un contracte de préstec hipotecari amb l'entitat bancària Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) el 2010. Més tard, ja el 2017, interposen demanda de judici ordinari contra aquesta entitat per la inclusió al contracte de dues clàusules abusives: una clàusula terra-sostre que limitava el tipus d'interès a la baixa; i la imputació de totes les despeses derivades de la hipoteca al consumidor.

 

Davant la demanda, la instància d'Oviedo declara nul·les ambdues clàusules i condemna l'entitat bancària a la devolució de 1.349,10€ en qualitat de despeses d'escriptura de préstec hipotecari indegudament imputades als prestataris, amb els seus interessos legals meritats des de la data de la celebració del contracte.

Desconcert a l'Audiència Provincial

 

Ja el 2018 l'entitat condemnada va interposar recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial d'Astúries, que, per desconcert dels consumidors afectats, va estimar parcialment el recurs i va declarar vàlides algunes clàusules esmenades per la primera instància.

 

La sentència d'apel·lació ara fa caure en el prestatari: les despeses derivades de la conservació de l'immoble hipotecat; l'abonament dels aranzels notarials derivats de l'atorgament de l'escriptura de préstec; l'abonament de la meitat de les despeses de gestoria; i l'abonament de les despeses de taxació ocasionades amb motiu de l'atorgament de l'escriptura de préstec.

 

Per això, la quantitat a tornar per part del banc passa a ser 477,23€, i no els 1.349,10€ calculats per la primera sentència.

 

El cas arriba al Suprem

 

Els afectats interposen recurs de cassació invocant:

• Infracció de l'art. 89.3 de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (TRLGDCyU), que declara com a abusiva «La imposició al consumidor de les despeses de documentació i tramitació que per llei correspongui a l'empresari».

• Infracció de l'art. 82.2 de la TRLGDCyU, que assenyala que «L'empresari que afirmi que una determinada clàusula ha estat negociada individualment, assumirà la càrrega de la prova».

 

La Sala estima el recurs de cassació i recorda que tant per la pròpia jurisprudència com per l'emanada del TJUE, ja s'han establert els criteris que han de regir la distribució de despeses i impostos derivats de la celebració dels préstecs hipotecaris amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 5/2019, del 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari. I assenyala per a la seva demostració sentències del Ple com la 44/2019, 46/2019, 47/2019 o la 49/2019: 

 

«No correspon al prestatari en tot cas l'abonament de la totalitat d'aquestes despeses i tributs, per la qual cosa la introducció d'aquesta estipulació implica un desequilibri important entre els drets i les obligacions de les parts al contracte».

 

"Ja s'han establert els criteris que han de regir la distribució de despeses i impostos derivats de la celebració dels préstecs hipotecaris"

 

A més de per les citades resolucions, també la Sala enumera la seva més recent jurisprudència sobre això, subratllant la STS 457/2020 de 24-07-2020 que per primera vegada incorpora als seus fonaments la nuclear sentència de 16 de juliol de 2020 del TJUE.

 

Per això, estima el Suprem que:

 

1. Pel que fa a les despeses de notaria, han de ser abonades pels interessats, que el cas del préstec hipotecari són ambdues parts, «per la qual cosa s'han d'abonar per meitat».

 

2. Les despeses de gestoria, si esdevenen un contracte subscrit amb anterioritat a la Llei 5/2019, el pagament s´ha d´atribuir íntegrament a l´entitat prestamista, tal com va assenyalar la STS 555/2020, de 26 d´octubre.

 

La sentència, per tant, estima parcialment la pretensió dels consumidors i ordena distribuir el pagament de les despeses de notaria per meitat entre consumidor i banc, i imputar al banc la totalitat de les despeses de gestoria. 

 

Per això, la Sala Primera modifica la sentència d'apel·lació i incrementa la quantitat a tornar per part de BBVA a 1006,4€.