IRPH: es dicta la primera sentència d'un Jutjat després de la interlocutòria del TJUE

 

En l'àmbit de les hipoteques referenciades a l'IRPH “encara hi ha nombrosos i sòlids arguments jurídics per justificar el perjudici i el desequilibri causat als consumidors”

 

 

Quatre dies després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgués la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona, ​​un altre Jutjat de Primera Instància de Catalunya ha dictat la primera sentència en la matèria declarant que el fet que la clàusula-IRPH no sigui transparent no implica necessàriament que sigui abusiva.

 

 

Encara que hem de precisar que la sentència recent ni tan sols cita a la interlocutòria del TJUE, cal apuntar que el Magistrat-Jutge sí que considera abusiva la clàusula de tancament per la qual l'IRPH-Caixes, variable, és substituït per un tipus d'interès fix.

 

Posicions de les parts

 

La part actora peticiona a la seva demanda, entre altres extrems, que es declarés la nul·litat, per falta de transparència, de la clàusula Tercera BIS continguda en el préstec amb garantia hipotecària quant a la determinació com a índex de referència aplicable per al càlcul del tipus d'interès nominal l'IRPH Caixes, i a la part relativa a la determinació del substitutiu fix calculat sobre la base d'aquest.

 

 

Per part seva, l'entitat bancària demandada va formular oposició respecte a les clàusules impugnades, al·legant la superació del doble control d'incorporació i transparència. A més, anunciava que el tipus substitutiu aplicat era el pactat (tipus tancament) un cop desaparegut l'índex principal i substitutiu.

 

Que la clàusula-IRPH no sigui transparent no implica que sigui abusiva

 

Després de reproduir diferents apartats de la SAP de Tarragona 754/2020, de 25 de novembre, la qual recull el criteri marcat pel nostre Alt Tribunal al seu STS 597/2020, de 12 de novembre, el Magistrat-Jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona afirma que l'aplicació de la doctrina prevista allà obliga a rebutjar la declaració de la nul·litat de la clàusula peticionada.

 

Tot i que es reconeix que "la clàusula no és transparent", ja que no consta que el BBVA complís totes les obligacions d'informació establertes a la normativa nacional (per exemple, no queda acreditat que s'informés el client sobre l'evolució passada de l'índex), segons el jutjador, no es podria afirmar que la repetida estipulació sigui abusiva.

 

 

 

Portada de l'article titulat “Anàlisi tecnicojurídica de la interlocutòria dictada pel TJUE sobre IPRH” publicat el 18/11/2021.

 

Això ens obliga a recordar que el TJUE, en la seva recent Interlocutòria de 17 de novembre de 2021 (Assumpte C-655/20), també va alertar que el fet que una clàusula no estigui redactada de manera clara i comprensible no li confereix, per si mateixa, caràcter abusiu.

 

En particular, l'evolució divergent de l'Euribor i de l'IRPH en els anys posteriors a la contractació del préstec no suposa, segons la sentència recent, que clàusula-IRPH “sigui contrària a les exigències de la bona fe”. Així, el Magistrat-Jutge recorda que “l'evolució futura no depèn de la voluntat del predisponent, ni tampoc es pot qualificar com una actuació contrària a la bona fe la utilització dels índexs oficials esmentats per l'entitat bancària”. A més, tampoc “s'ha constatat la manipulació del mateix”, afegeix la fallada recent.

 

Sí que és abusiva la clàusula de tancament

 

Respecte a la clàusula per mitjà de la qual es pactava que per al cas que els índexs principal i substitutiu deixessin de publicar-se s'aplicaria el tipus d'interès vigent en aquell moment mantenint-se de manera fixa, al·ludeix el jutjador d'instància que corresponia al BBVA “ la càrrega dacreditar que el consumidor era coneixedor del contingut i conseqüències daquesta clàusula que podia variar el crèdit a tipus fix, no existint constància fefaent daixò, frustrant així les expectatives de baixada dels tipus per part del consumidor que contracta un préstec a interès variable veient com, de manera sorprenent, un crèdit contractat a interès variable, es convertia de sobte en un crèdit a interès fix durant tota la vida del préstec, sense haver-ne advertit ni conèixer les implicacions econòmiques i jurídiques derivades de tal clàusula ”.

 

Per tant, segons es deprèn de la sentència, la clàusula no supera el control de transparència, ja que no s'acredita que el consumidor coneixia realment l'abast i les conseqüències jurídiques i econòmiques del que signaria. A més, l'estipulació de referència és abusiva ja que, com ha reconegut el nostre Alt Tribunal en diverses ocasions, aquesta clàusula comporta un “element enganyós”, és a dir, l'aparença d'enfrontar-nos a un interès variable quan realment estableix un interès fix.

 

Ja en la decisió de la sentència, el Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona declara la nul·litat parcial del préstec amb garantia hipotecària subscrit el maig de 2006 quant a l'apartat per mitjà del qual es pactava que, per al cas de els índexs principal i substitutiu deixessin de publicar-se, s'aplicaria el tipus d'interès vigent en aquell moment, mantenint-se de manera fixa.

 

Després de confirmar l'eliminació d'aquest apartat del préstec hipotecari, el Magistrat-Jutge obliga a aplicar al seu lloc el tipus d'interès oficial anomenat tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a l'adquisició d'habitatge lliure, concedits per les entitats de crèdit a Espanya”.

 

Finalment, es condemna el BBVA a tornar l'excés del que paga la prestatària des de la data en què es va començar a aplicar l'índex substitutiu fix que ara es declara nul.